L'alimentació

 

La piràmide de l’alimentació

Elabora el menú saludable d’una setmana segons la piràmide de l’alimentació. Recorda que ha de ser variat i equilibrat. Cerca informació a internet sobre aquest tema per tenir una guia.

La poesia oral

 

La poesia oral

La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència

La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència és un llibre coordinat per Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu , que està editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i Edicions UIB (2007).
Els textos que integren aquest volum tenen com a denominador comú la voluntat d’explorar el complex món de la poesia oral en alguns dels gèneres que la conformen, en l’àmbit de la llengua catalana i essencialment des d’una perspectiva funcional i sincrònica.

El llibre inclou nou estudis, tots realitzats per especialistes en la matèria, sobre un aspecte o un altre de la tradició popular vinculada a la creació poètica. Així, Carme Oriol aprofundeix en la baladística; Jaume Guiscafrè analitza les diferències entre la balada i el romanç, mentre que Josep M. Esteve posa de manifest com els materials orals que conformen els jocs i les cançons del repertori infantil són peces funcionals que faciliten un gran nombre d’aprenentatges a un ampli ventall d’edats. Antoni Serra analitza algunes de les balades catalanes més freqüents i Felip Munar sintetitza al seu estudi els principals recursos que cal posar en pràctica per compondre gloses, mentre que Caterina Valriu treballa sobre el corpus de les gloses populars mallorquines que parlen de les dones en la seva relació amb l’altre sexe.

Joan Borja demostra en la seva aportació com les formes expressives pròpies del folklore són el substrat poètic sobre el qual es construeix l’estètica d’un gran nombre de cançons dels cantautors adscrits a l’anomenada Nova Cançó; Víctor Gómez Labrado fa una acurada revisió de les balades que conformen el corpus del comte maleït i condemnat a vagar eternament com una ànima en pena per les seves malifetes; i, finalment, Bàrbara Sagrera revisa la funcionalitat dels proverbis.
Un llibre fantàstic per a conèixer el nostre folklore, analitzar-lo i difòndre-lo. Són els nostres arrels poètics!

Les il·lustracions són de Johanna Wright.
1. Fes un resum del que s’explica a n’aquesta entrada. Cerca informació sobre la poesia oral en general.

Poesía

 

Poesía

Llueve, abrimos el paraguas de la poesía / Plou, obrim el paraigües de la poesia

Hace siglos que llueve.

Hace siglos que, con perverso afán,

el repique monocorde

golpea el techo,
invade,
gota a gota,
las grietas
que el silencio
talla en los sonidos
cotidianos.

Hace siglos,solía amarla lluvia.

Hace siglos,lejos de esta infinidad

de aguas,

cayendo en tortura minuciosa

sobre el mundo.(Mariana Finochietto / il. Fabrice Backes)

1. Explica el contentido de este poema, con tus palabras, en una sola frase.
2. Tema.
3. Opinión personal.

Socials

 

La Revolució Francesa

    1. Cerca informació sobre les etapes de la Revolució francesa. En fas un esquema dels punts més importants.

    2. Cerca informació sobre l’imperi napoleònic. Quins eren els objectius del Congrés de Viena? Quines mesures es varen prendre per aconseguir-los?

   3. Fes un esquema de les revolucions als diferents països, amb dates corresponents i el seu resultat.

   4. Quina era la situació d’Itàlia i d’Alemanya al començament del segle XIX?

   5. Explica com es va desenvolupar el procés d’unificació d’Itàlia. Quin territori el va liderar?

   6. Quin era l’obstacle principal per a la unificació d’Alemanya? Explica com es va fer.

   7. Quins trets comuns representen la unificació d’Itàlia i d’Alemanya?

   8. Quins problemes persistien a la darreria del segle XIX a l’Imperi Austríac i a l’Imperi Turc?

   9. Quins eren els objectius de la lluita política a l’Europa Occidental en aquella mateixa època?

Reflexiona profundament

 1. Fes un resum sobre aquest escrit després de llegir-lo.

 2. Resumeix el tema amb una paraula.

 3. Et sents identificat amb alguna de les coses que diu? Justifica la teva resposta.

4. Opinió personal.

La criança respectuosa

Les famílies que crien avui dia tenen un grau de complexitat molt alt perquè revisen els patrons de la seva infància alhora que aporten a les noves generacions una mirada diferent.

Hi ha un factor que és clau en la salut i la criança, que és la coherència. La coherència és fer el que considerem correcte, encara que no ens vegi ningú. Això ens fa molt més complets a l’hora de posar-nos davant dels infants.

Parafrasejant Angela Davis, “la criança respectuosa és la idea radical que els infants són persones, i com a persones tenen una dignitat de comportament, de salut…”.

Per què hem de revisar la nostra infància

Els primers set anys de vida són la base de la nostra futura personalitat, caràcter i fins i tot de la nostra futura biologia i bioquímica interna. És una etapa en què som com un fang molt mal·leable i modelable pels pares o persones de referència.

Tornar a la infància ens ajuda a saber com està la nostra estructura de base, els nostres fonaments com a persones. Això és el que ens permet comprendre on hem de tornar a revisar si sempre reproduïm els mateixos patrons, perquè, si sempre se’n repeteixen uns de determinats, cal indagar per què llegim la vida d’aquesta manera. Per exemple:

• “Sempre atrec el mateix tipus de parella i sempre em passa el mateix.”
  
• “Intento aconseguir una feina diferent i no tinc mai èxit.”
  
• “Sempre estic en números vermells.” 
• “Cada vegada que veig la família, acabem com el rosari de l’aurora.” 
• “Certes conductes dels meus fills o amistats sempre em remouen massa.”

Quan sentim que hi ha alguna cosa així que es repeteix, això parla més de nosaltres que del món.

La importància dels primers set anys de vida

L’ésser humà és el mamífer que neix amb el sistema nerviós més immadur de tots i necessitem molt de temps per aconseguir un sistema nerviós madur i regulat. Per a aquest procés de maduració, ens cal veure’ns reflectits a partir de les neurones mirall d’un ésser humà complet, els nostres referents: pare, mare o les persones que ens crien.

En psicologia evolutiva sabem que tota la informació que captem abans dels set anys ens marca el futur.

Per exemple, amb deu mesos, un nadó sap perfectament si el món on ha arribat és bo o hostil. Si és bo, s’obrirà, explorarà, experimentarà i confiarà. Però, si el món on ha arribat és hostil, això el desconnecta de la vida i el connecta amb la supervivència.

Aquestes experiències són el punt des del qual funcionarà i es construirà. Per això és important, des del present, tornar a la infància, mirar com ha estat la nostra història i, des d’aquí, posar consciència i mentalitzar-nos.

Mentalitzar-se vol dir explicar a aquesta criatura que vam ser una altra versió dels fets que ens van marcar, perquè el que ens traumatitza, el que ens fereix, de vegades no és tant el que ens passa, sinó com ens ho expliquem.

En els primers set anys de vida, quan s’estructura una part del pensament més concret i comença el pensament simbòlic i més abstracte, és quan prenem consciència del món al qual hem arribat. En aquesta edat tenim clar si la mare està disponible, si el pare hi és present, si quan ho demanem ens cuiden o ens ignoren, i aquí comencem a conformar la nostra estratègia per sortir al món i sobreviure.

El temperament en la construcció del caràcter

El temperament és l’energia de vida amb què naixem, i està determinat tant per la genètica com per l’epigenètica, l’entorn en què ens criem i la forma pròpia de percebre el món.

El que ens marca en la infància no només depèn del que ens va passar sinó de com ho vam llegir nosaltres.

La influència de l’aferrament

El sistema d’aferrament es genera en la infància. Depèn de com percebem la nostra realitat: puc viure o he de sobreviure?, tinc un aferrament segur de l’entorn?, la mare i el pare o el sistema que em cuida, ho fa bé?, em donen el que necessito?, ho he de demanar constantment?

El tipus d’aferrament el podem transformar amb l’edat, ja que una cosa que ens va ferir molt en un moment concret, quan érem petits, ara d’adults la podem resoldre millor si aconseguim més eines. Quan recuperem una història del passat que ens va marcar i “l’expliquem de manera diferent a aquest infant que vam ser”, la podem percebre d’una altra manera i ens pot ajudar a prendre decisions diferents, ja que ara tenim més eines.

L’amor és un producte de seguretat emocional. La seguretat emocional que jo he viscut en la infància, aquelles figures d’aferrament que m’han transmès que el món és segur, és el que a mi em permet connectar amb l’amor; l’amor cap enfora i l’amor cap endins. Si no ens hem sentit estimats i cuidats, és molt difícil que ens puguem donar amor a nosaltres mateixos i representarà un camí molt difícil de reconnexió, ja que la gran majoria de nosaltres no hem tingut sistemes segurs d’aferrament.

Ejercicios de ortografía

 Juega con las dichosas tildes:

 

 

 

Escribe las tildes que faltan en los siguientes textos:

 

A) de Bella y oscura, (1993) de Rosa Montero.

            De lo que voy a contar yo fui testigo: de la traicion de la enana, del asesinato de Segundo, de la llegada de la Estrella. Sucedio todo en una epoca remota de mi infancia que ahora ya no se si rememoro (remember) o invento: porque por entonces para mi aun no se habia despegado el cielo de la tierra y todo esa posible. Acababa de crearse el universo, como se encargo de explicarme doña Barbara: "Cuando yo naci", me dijo, "empezo el mundo". Como yo era muy pequeña y ella ya muy vieja, aquello me parecio muchisimo tiempo.

 

B) de La casa de los espíritus de Isabel Allende.

            Empece a escribir con la ayuda de mi abuelo, cuya memoria permanecio intacta hasta el ultimo instante de sus noventa años. De su puño y letra escribio varias paginas y cuando considero que lo habia dicho todo, se acosto en la cama de Clara. Yo me sente a su lado a esperar con el y la muerte no tardo en llegarle apaciblemente, sorprendiendolo en el sueño. Tal vez soñaba que era su mujer quien le acariciaba la mano y lo besaba en la frente, porque en los ultimos dias ella no lo abandono ni un instante, lo seguia por la casa, lo espiaba por encima del hombro cuando leia en la biblioteca y se acostaba con el en la noche[…].

 

C) de Puerto libre de Ángeles Mastretta.

Una de las actividades que muestran con mas claridad la incapacidad de nuestra epoca para valorar el  tiempo como algo que no debe medirse son los cocteles. Para ver a mucha gente rapido y en las mismas tres horas se reune de pie a muchas personas que dan vueltas iniciando conversaciones sin destino, picoteando a los demas con un saludo, un piropo, un adios, un nos vemos que nunca se concreta. […] Sin embargo, acudir a un coctel nunca se considera perder el tiempo.

            En cambio, las personas que invierten mas de cinco minutos en hablar por telefono suelen ser muy mal vistas en nuestro fin de siglo. ¿Que cosa practica se podra uno decir despues de cinco minutos?

            Adivinar que habra sido del tiempo y como sera el presente de la  bordadora de San Roque. Nunca podre decirle cuanto la escucho y cuantas veces la desoigo […].

 

D) ¡Como molo! de Elvira Lindo (1996).

Antes de ayer, a las cuatro de la tarde, mientras en Carabanchel Alto todo el mundo dormia la siesta, ibamos el Imbecil y yo por la calle hablando de nuestras cosas. Yo estaba dandole unos consejos practicos sobre la vida y los problemas que esta nos plantea. El tema era: "¿Como comerse un helado a las cuatro de la tarde?". Se chupa, direis unos; se muerde, direis otros. Que listos sois todos. Me gustaria veros a vosotros intentando comeros un helado a esa hora en mi barrio sin mancharos la camiseta que vuestra madre os dio limpia por la mañana. A mi me han hecho falta años de entrenamiento. Ahora soy un maestro y estoy enseñando a mi alumno.

            Si quieres una sauna gratuita, te recomiendo que te sientes con una toalla en el parque del Ahorcado a esa hora mortal. A los cinco minutos estas deshidratado, a los diez minutos, estas muerto. Te preguntaras como sobrevivimos nosotros. Cientificos de todo el mundo vinieron a mi barrio a estudiar este extraño proceso de supervivencia ante situaciones extremas. No pudieron obtener respuestas, tan solo una hipotesis:

            "Los habitantes de Carabanchel Alto estan hechos de otra pasta que el resto de los humanos. Si hubiera una hecatombe nuclear, solo sobrevivirian los insectos y los habitantes de ese extraño lugar".

 

 

 

La correcta acentuación puede deshacer ambigüedades. Escribe en los espacios en blanco la palabra que complete correctamente cada oración.

1.       El uso incorrecto de la acentuación puede producir más de un ____________________ (equívoco, equivoco, equivocó) en muchos contextos.

2.      Se quedaron atónitos cuando el robot ____________________ (émulo, emulo, emuló) perfectamente los movimientos de uno de los científicos.

3.      Cuando yo ____________________ (crítico, critico, criticó) a alguien es porque hay motivos más que suficientes para ello.

4.      Me tranquilicé un poco cuando, al fin, el cirujano me ____________________ (diagnóstico, diagnostico, diagnosticó) una afección sin importancia: flebitis costal traumática.

5.      Las calculadoras electrónicas han desplazado a las antiguas reglas de ____________________ (cálculo, calculo, calculó) de los arquitectos.

6.      La ____________________ (cítara, citara, citará) es un instrumento de cuerda parecido a la guitarra.

7.      Me han dicho que si ____________________ (depósito, deposito, depositó) más de seiscientos euros en una cuenta del BSCH, me regalan un exprimidor portátil.

8.      Un ____________________ (capítulo, capitulo, capituló) del libro está dedicado a las cuestiones medioambientales más preocupantes.

9.      La promulgación de la Ley de Divorcio ____________________ (género, genero, generó) protestas de algunos sectores conservadores.

10.  Me gustan los deportes populares; cuando no ____________________ (práctico, practico, practicó) equitación, hago windsurf o juego al polo.

11.  Tras la muerte de su esposa no tenía ____________________ (ánimo, animo, animó) para seguir viviendo y se suicidó.

12.  Si tu amiga Elena ____________________ (cántara, cantara, cantará) algo mejor, podríamos seleccionarla para el coro del Instituto.

13.  Este niño tiene el feo ____________________ (hábito, habito, habitó) de meterse el dedo en la nariz.

14.  Joaquín tiene una ambición sin ____________________ (límite, limite, limité).

15.  Su actitud enérgica fue un ____________________ (estímulo, estimulo, estimuló) para todos.

 

Comprensión lectora

 

DIECINUEVE MODOS DE QUITARSE EL VICIO DEL MÓVIL 

¿Ya no saludas a las vecinas en el ascensor? ¿El jefe te ha pillado demasiadas veces jugando al Candy Crush? ¿Le das más besos a tu pareja por el WhatsApp que en persona? No hay duda, sufres una intoxicación de móvil y tienes nomofobia1 . Y como una cosa es el uso y otra el abuso habrá que acabar con ese vicio y para ello hará falta que pongas de tu parte. Aquí va un plan de choque que te ayudará a solventar el problema. Como en toda adicción no podemos pasar directamente a la abstinencia total, habrá que ir poco a poco. Se trata de que al final veamos el móvil como una herramienta y no solo como un instrumento de evasión.

 1) Apaga el móvil al menos una hora o dos antes de ir a la cama y aprovecha para conversar con tu pareja, familia o compañeros de piso. Si vives solo o sola puedes usar el teléfono fijo para hablar con alguien. 2) Enciende el móvil un poco más tarde. Intenta perder la rutina de que lo primero que haces cada mañana sea atender a tu móvil. 3) Olvídate del cargador de vez en cuando. Mejor todavía, para un nivel mayor de dependencia no lo cargues o esconde la batería. 4) Silencia las notificaciones. Que ni siquiera vibre cuando llegue un mensaje. Hay que evitar que te acuerdes de él. 5) Usa otros dispositivos. Si te gusta la música usa mejor un reproductor MP3 o incluso tu antiguo walkman de casetes o de cd. Cualquier cosa menos el móvil. 6) Déjalo en algún sitio fijo. Siempre fuera de tu campo visual y por supuesto fuera de tus bolsillos. 7) Pide ayuda a tus conocidos. La familia y amigos deben estar a tu lado. Que le quiten el sonido al móvil cuando no te des cuenta o que desenchufen el cargador, siempre ayuda. Mejor aún si se limitan a no mandarte mensajes hasta que se te quite el mono. 8) Evita llevártelo al baño. Es un buen momento de retomar viejas lecturas de WC, como los prospectos de las medicinas, el catálogo del supermercado, la etiqueta del gel e incluso revistas. Del tipo que sean 1 nomofobia : el miedo incontrolable a salir de casa sin el teléfono móvil. El término, que es una abreviatura de la expresión española "no-mobilephone phobia" Plan Lector 4 estas es cosa tuya. 9) No lo saques de casa. Evita llevarlo, o al menos usarlo, en lugares de ocio al aire libre, como parques, piscinas, la playa o la montaña. 10) El WhastApp, ni olerlo. Desactiva los grupos de contactos, nada es importante en WhastApp como para dedicarle tantos minutos al día. Revísalo todo la ve al final del día y con eso suficiente. 11) Atención en el coche. Mételo sin contemplaciones en la guantera y disfruta de la radio. Si no has podido superarlo y lo has sacado de allí en un semáforo, deberás meterlo en el maletero la próxima vez. 12) Mejor mira la tele. Si te recuerda mucho a la pantalla del móvil, mejor lee un libro. 13) Acude a terapias de grupo. Hay mucha más gente de lo que crees con el mismo problema. 14) Usa tu antiguo móvil. Aquel ladrillo sin acceso a internet y con una cámara que hace fotos de 100 kb. Te avergonzarás tanto que no querrás ni sacarlo. 15) Intenta llegar a algún sitio desconocido o quedar con gente sin usar el móvil. Hace años lo hacías y no pasaba nada. 16) Aprende 20 números de teléfono. Esto sí que es duro, mejor lo dejamos en 15. 17) Compra sólo en tiendas en las que esté prohibido usar el móvil. Afortunadamente, el showrooming2 , usar el móvil en una tienda física para comparar precios vía online, está tan extendido que son muchas las tiendas que prohíben utilizar el móvil en ellas. 18) Y, ¿qué pasa si tengo móvil de empresa? Hay apps que te van a ayudar desconectando la tarifa de datos e incluso el wifi según tu ubicación y así el teléfono solo funcionará en horario laboral. También conviene aplazar lo máximo posible el refresco de mensajes de email. Lo mínimo sería cada media hora, pero mejor cada hora, si es posible. 19) Habla con los demás mirándole a la cara. Descubrirás muchas cosas más de los que te rodean que cuando solo utilizabas la visión periférica.

  CUESTIONES 1. Identifique en el texto estos elementos de la comunicación: emisor, receptor, mensaje, canal, código, contexto o situación comunicativa. 

2. Justifique qué tipo de texto es y en qué sección dentro de un medio digital se podría haber publicado.

 3. ¿Cuál es la estructura de este texto? Identifique cada una de sus partes. 

4. ¿El autor consigue convencer al lector? ¿Lo hace con claridad? ¿Qué actitud mantiene frente al tema que se trata en el texto?

Ejercicios acentuación

 EJERCICIOS DE ORTOGRAFÍA: Acentuación 

1) Explica la diferencia de significados mediante ejemplos. Te darás cuenta de la importancia que tiene acentuar correctamente para poder comunicarte de forma correcta. 

Cálculo / calculo / calculó Práctico / practico / practicó Hablo / habló Callo / calló 

PALABRAS AGUDAS Son palabras agudas las que llevan el acento en la última sílaba. Llevan tilde las palabras agudas que acaban en vocal o en consonante n o s.

 2) Subraya la sílaba tónica: Miguel Joaquín Andrés Jesús Isabel cortés conductor Feliz viviréis catalán andaluz estudió dibujarcantarán Decidir

 3) Subraya la sílaba tónica y escribe la tilde cuando corresponda: Ciempiés leon reptil raton perdiz mandril jugue vereis redactar 2

 Comer diran verdad nariz parchis ajedrez redacción pintor Aquí alla codorniz ayer dieciseis

 4) Escribe las siguientes palabras en singular y pon la tilde cuando corresponda: Corazones autobuses sofás amistades ademanes Estaciones Sartenes naciones tóneles aviones Cipreses portugueses 

5) Subraya las palabras agudas y escribe la tilde cuando corresponda: Miguel Cortes es leones y mi mejor amigo del colegio. A Jesús, el hermano mayor de Ines, le ha salido un grano en la nariz. Ayer, despues de hacer los deberes, jugue un buen rato al parchis con Andres. En esta habitación hay un raton, pero soy incapaz de cogerlo. En la estacion de autobuses de Teruel perdi la cartera con el carne de conducir. Diran lo que quieran, pero no fue Jose quien lanzo el balon y rompio el cristal de la tienda de juguetes. 

ACENTUACIÓN DE PALABRAS LLANAS Llevan tilde las palabras llanas que acaban en consonante que no sea n o s. 

1) Subraya la sílaba tónica: Jorge Fernández Berta Martínez Félix dulce Salado amargo sabroso helado álbum césped Cáliz apóstol alcázar

 2) Subraya la sílaba tónica y escribe la tilde cuando corresponda: Sánchez Lopez Luisa Gonzalez Victor Playa sombrilla arena tumbona canoa Vigilante azucar cancer dolar facil 3 Almibar abdomen lider jueves catorce 

3) Escribe en singular las siguientes palabras: Difíciles jóvenes gérmenes ángeles fértiles Mármoles exámenes volúmenes frágiles útiles Móviles orígenes 

4) Señala cuál es la sílaba tónica en los verbos siguientes, después escribe frases para distinguir el significado: Canto / cantó Hablo / habló Averiguo / averiguó Salto / saltó Miro / miró

 5) Subraya la sílaba tónica y escribe la tilde cuando corresponda: -Algunas veces se ha dicho que el azucar provoca cancer, pero no es cierto; parece ser que fue una información falsa que procede de los fabricantes de productos artificiales que sustituyen al azucar. -Es dificil que pueda acabar este trabajo antes del viernes. -En este cementerio no hay cipreses; hay naranjos y olivos. 4 -Hector vendra esta tarde a jugar al parchís; en el caso de que no viniera, llamaremos a Victor y nos vamos a jugar un partido de futbol al colegio. -He hecho una macedonia de frutas estupenda. Le he echado melon, sandia, pomelo, naranja, ciruela, piña y melocotón en almibar. -Nos han puesto en el examen de matematicas un problema de hallar el volumen de un cubo. -Se suele decir que el pueblo aleman es muy disciplinado, que los franceses son presuntuosos y los ingleses, aristocratas. Pero toda generalizacion falsea la realidad: sirva como ejemplo el comportamiento que tiene el ingles cuando asiste a un partido de futbol. -Juan hablo durante diez minutos sobre las vitaminas; yo hablo del medio ambiente. Mi exposición no durara mas de cinco minutos. 

ACENTUACIÓN DE PALABRAS ESDRÚJULAS Todas las palabras esdrújulas y sobresdrújulas llevan tilde. 

1) Subraya la sílaba tónica y observa el empleo de la tilde: Gramática aéreo vértebra léelo llévatelo Brújula Cantábrico clavícula murciélago océano Entrégaselo víbora comunícaselo histórico ovíparo 

2) Escribe el plural de las siguientes palabras y pon la tilde cuando corresponda: Cárcel resumen simpático vivíparo crimen Virgen volumen joven examen cráneo Germen margen

 3) Transforma los adjetivos en grado superlativo y escribe frases: Humilde Simpático Alto Educado Feliz 5 

4) Algunos pronombres personales se unen a verbos, formando palabras esdrújulas y sobresdrújulas. Añade a los verbos estos pronombres: me, te, se, no, os, le, la, lo, les, los, las Di da pon estudia mira Beber comer contando observa escucha 

5) Subraya la sílaba tónica y escribe la tilde cuando corresponda: -El burgales es de Burgos; el abulense, de Avila; los cordobeses, de Cordoba; y los cacereños de Caceres. -El oceano Atlántico esta situado entre los continentes de Europa, Africa y America. -Quedate con estos resumenes; yo ya no los necesitare jamas. -Sirveme a mi la sopa; a Jose ponle un filete con patatas fritas. -Ines e Isabel participan en un espectáculo de television de gran exito. 

6) Subraya la sílaba tónica y escribe la tilde cuando corresponda: Los descendientes del sol. Las leyendas son relatos que se transmiten de padres a hijos y perduran a traves de los siglos. Esta leyenda narra como los incas, el pueblo que habitaba el antiguo Peru, eran descendientes del sol. Hubo un tiempo, hace muchos años, en el que las gentes no poseian ni casas ni ciudades. Tampoco conocian el arado, ni la rueca, ni lo concerniente a los dioses; vivian sin ambicion y sin mas fin en la vida que el comer y mantenerse protegidos del frio. Habitaban cuevas y se cubrian con pieles; en suma, vivian en condiciones precarias. Cuando el sol miro a la tierra y vio a los humanos, se compadecio de ellos, pues sabia que aquellos seres eran capaces de hacer cosas mejores, y decidio enviar a su hijo y a su hija para que los instruyeran en las artes de la civilización. Antes de que partieran, les hizo entrega de una vara de oro de medio metro de largo y dos dedos de ancho. -Cuantas veces hagais un alto en vuestro camino, para comer o para dormir, debereis clavar esta vara en la tierra. La tierra, en muchas partes, es dura y la vara no penetrara. Pero algun dia arribareis a un lugar en donde la vara se hundira como si lo hiciera en el agua. Alli debereis 6 levantar la ciudad de Cuzco. Se llamara ciudad sagrada del Sol, pues alli se construira un templo dedicado a mí, para que todos puedan conocerme. El sol explico luego a sus hijos que deberían cuidad de aquellas gentes como el cuidaba de la tierra, como un padre ha de cuidar a sus retoños. Luego los dejo en la Isla del Sol, en el gran lago Titicaca, y alli dieron comienzo a la tarea encomendada. 

Violència de gènere

 1. Explica la labor important que fa Ame Soler a través de les seves il.lustracions. 

2. Quin missatge dóna el seu projecte? 

3. Explica els missatges que veus a cada una de les imatges que veus en aquest article. 

4. Cerca al google més imatges de Tres voltes rebel i les penges al teu blog, hi has d'afegit l'explicació teva sobre el seu significat. 

5. Com defineix l'art Ame Soler? 

6. Com defineix el feminisme? 

7. En què s'inspira a l'hora de crear? 

8. Quina efectivitat poden tenir les seves publicacions?

9. Què diu sobre com  podem aturar la violència de gènere a través de l’art? 

10. Què faria per què un nin no fos violent? 

Ame Soler, ‘Tres Voltes Rebel’, la i·lustradora que dona veu al feminisme

La il·lustradora valenciana Ame Soler, ens comparteix la seva idea i la seva professió en motiu del 25-N. El seu projecte dona un missatge reivindicatiu, feminista i socialment compromès

•  UVic
•  21/11/2020 | 13:39

25-N | Tres Voltes Rebel | 

Mireia Marcó i Rebeca Molero, Vic

Darrere de Tres Voltes Rebel hi ha l’Ame Soler, il·lustradora nascuda a Almussafes (València), però que resideix a Barcelona. El projecte va néixer el 2017 per donar un missatge reivindicatiu, feminista i socialment compromès, partint de la referència de frases de cançons de grups nacionals. Ara, amb 100k seguidors a Instagram, i amb motiu del pròxim 25-N, dia mundial contra la violència de gènere, l’artista ens comparteix la seva idea i la seva professió.

Què és per a tu l’art?

Per a mi l’art és una forma d’expressió de certes coses que no puc fer a través de cap altre mitjà. A través de la il·lustració, l’aquarel·la i el llapis sóc capaç d’expressar sensacions, sentiments o estats d’ànim que no seria capaç de descriure en un altre tipus de llenguatge. Per a mi és una via d’escapatòria, la forma que tinc de comunicar-me amb el món com em sento més còmoda.

I el feminisme?

És una lluita social, política i cultural, transversal a qualsevol àmbit; “és la idea radical que les dones som persones“. No estem demanant res més que se’ns tracti a totes les persones per igual, independentment del nostre gènere. El feminisme en el qual jo crec és interseccional, no té cap sentit lluitar per les dones de certa classe social o per les que tinc jo al meu voltant si es deixen enrere les persones sobretot de classe més baixa. La lluita ha de ser per a totes, potser no de totes, perquè no totes les dones es poden permetre lluitar, però sí per a totes.

Com relaciones els dos conceptes en les teves il·lustracions?

És super senzill, l’art per a mi és un canal d’expressió vital i sóc feminista, és una cosa que travessa a la meva vida i el meu dia a dia. Des que vaig descobrir el feminisme vaig començar a interessar-me més i ha canviat la meva forma de veure la vida, i les coses que expresso, el que em fa pensar cada dia i necessito expressar van vertebrades pel feminisme i és per això que ho conjugo a les meves il·lustracions.

Il·lustració cedida per Ame Soler

En què t’inspires a l’hora de crear?

La música amb contingut polític i social em va inspirar molt al principi del projecte de Tres Voltes Rebel, perquè són capaços de transmetre missatges molt importants amb les paraules i les notes. Jo intentava nodrir-me d’aquest treball, la meva manera de donar-li aquesta atmosfera al missatge que estic donant és a través dels colors, de la imatge i del lettering.

També m’inspiro en les meves vivències diàries; de què parlo són coses que visc o que vaig descobrint. No busco temes a propòsit per poder il·lustrar, sinó coses que ja hi són a la meva vida i que tinc ganes d’expressar.

Per què creus que és important pel públic veure aquest contingut?

El que intento amb les il·lustracions és resumir en una frase o en una imatge una idea molt més general. Vivim en un món que amb les xarxes socials consumim informació i imatges constantment i a un ritme frenètic, llavors, si faig un text enorme parlant d’alguna cosa, no es pararà molta gent a llegir-lo, però amb la il·lustració intento ser capaç de què amb una frase contundent i curta arribi a la gent. Crec que és una bona manera de picar la curiositat, si la imatge o la frase et xoca potser t’interesses més pel tema i comences a formar-te i a buscar més informació.

Com definiries l’efectivitat de les teves il·lustracions?

L’únic que faig a Tres Voltes Rebel és compartir el que sento i el que penso. No sóc cap experta en feminisme, ni referent ni teòrica, ni pretenc ser-ho; qualsevol que em segueixi pot saber més de feminisme que jo. Simplement, comparteixo el que vaig aprenent dia a dia i hi ha molta gent que empatitza amb el que publico i es fa seu el missatge, per això crec que el projecte té tant públic.

Il·lustració cedida per Ame Soler

Quina influència diries que tens sobre els teus seguidors?

És una gran responsabilitat. Intento ser molt cautelosa amb el que dic perquè sé que puc cagar-la molt fàcilment. Hi ha moltíssima gent que llegeix el que faig i que poden decidir tenir-me com a referent, i si dic qualsevol cosa que pugui ser un error o un mal plantejament, algú s’ho pot prendre al peu de la lletra. Fins i tot, és molt fàcil fer alguna il·lustració i ofendre sense voler a un col·lectiu i sobretot amb un tema tan delicat com el feminisme, que és una lluita social que va avançant igual que la societat.

Em fa molta por com puc influir, però a la vegada penso que puc tocar la curiositat de qui ho veu i arribar a fer que s’informi més del tema.

Instagram @tres.voltes.rebel

Creus que el teu contingut va destinat a partir d’una edat o mai no és aviat per aprendre del feminisme?

No crec que el meu contingut es limiti a partir d’una edat. És més, una de les millores maneres d’arribar a una igualtat seria ensenyar des de ben petits que els nens sàpiguen de feminisme igual que els eduquem sense voler en rols de gènere. Podríem dir-los que les nenes i els nens tenen els mateixos drets a jugar amb nines o amb cotxes. Considero que formar-se en feminisme no és a partir d’una edat, podria ser directament a partir dels 0 anys.

S’acosta el dia contra la violència de gènere. Com la podem aturar a través de l’art?

Crec que és molt difícil només des de l’art, però sí que es pot crear consciència a través de la il·lustració. Jo intento fer-ho amb frases curtes que xoquin contra la teva realitat i que et facin veure que el que tu fas o un dia vas fer. Que se t’encengui la bombeta i dir: “Ostres he fet això sense saber que era violència”.

Has patit mai violència masclista a través de xarxes socials? I per les teves obres? Com l’has afrontat?

La veritat és que jo sí que he patit violència masclista, però no com a tres.voltes.rebel; he patit assetjament per xarxes, però en àmbit personal. A tres.voltes.rebel tinc la sort que no tinc gaires haters. Quan algú m’ha dit qualsevol cosa gairebé sempre ha estat per política i no per feminisme; i si era per feminisme, que han estat molt poques vegades, he bloquejat a la persona.

Il·lustració cedida per Ame Soler

Sempre ens donen consells a les nenes, noies o dones per no patir violència a casa; però, realment, què faries perquè un nen no fos violent?

És un fet real i entenc que és per por dels pares que els hi passi qualsevol cosa a les filles, però els nens des que són petits haurien de saber-ho i educar-los. Si viuen la situació a casa que un pare posa la mà sobre la mare o la crida, no la tracta bé, puguin veure que no és quelcom normal i intentar evitar que visquin això perquè en un futur no els hi sembli habitual.

L’educació és necessària a les aules i, per a mi, hi hauria d’haver una assignatura que fos Feminisme o Igualtat, on es tractés el feminisme i també la interseccionalitat.

Ame Soler

Tens cap projecte futur relacionat amb el tema de la violència de gènere?

No tinc un projecte en clar per a un curt termini, però evidentment seguiré parlant-hi.

Vols destacar algún treball que hagis fet sobre aquest tema o aportar alguna cosa més que no hagis dit encara?

Destacaria el meu primer llibre, Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar perquè explica la meva vivència quan de molt jove, amb 16 anys, vaig estar en una relació de violència de gènere i vaig decidir explicar-ho en primera persona. Sé que hi ha molta gent que no entén com una persona pot estar dins d’una relació de violència, inclús física, i sense adonar-se’n. És aquest el motiu pel que vaig voler fer el llibre, i explicar-ho perquè la gent que no hagi passat per allà, entengui perquè jo no veia més enllà.

Una altra campanya interessant que vaig fer va ser l’any passat. Durant uns dies vaig fer frases sobre un tipus de violència, i el dia 25 de novembre vaig posar: Violència és normalitzar les violències contra les dones. Va ser interessant perquè molts comentaris qüestionaven si era o no violència, i això demostra que encara queda moltíssim per fer

Expressió escrita

 

   1. Fes una redacció d'unes 10 línies sobre el teu darrera cap de setmana. Expliques el que has fet i com ho has passat. T'agraden els diumenges? Per què?